dimecres, 1 de desembre del 2010

Los libros de texto a examen

El día 24 de Noviembre asistimos a una conferencia del profesor de didáctica y organización escolar ,Jaume Martínez Bonafe, de la Universidad de Valencia, titulada "De què parlem quan parlem dels llibres de text?". La conferencia giro entorno a la utilización o no los libros de texto en el aula, y permitió que personalmente pudiera extraer algunas conclusiones.
Cabe añadir, que para Martínez J. el libro de texto es un recurso para la enseñanza-aprendizaje, pero para él detrás de un libro de texto hay:
· Una teoría pedagógica y las concreciones curriculares y didáctica de esta teoría.
· Una teoría de trabajo docente, de su formación y sus conocimientos.
· Un discurso que convierte en natural un conjunto de relaciones sociales.
Y por supuesto, un gran negocio editorial, ya que como Adell J. afirma en su blog, "en el año 2008 recaudaron casi 900 millones de euros de los ciudadanos de esta país. Lo he leído en una de sus notas de prensa, concretamente la titulada Los editores ponen en marcha una plataforma de contenidos digitales de enseñanza (en el último párrafo).

Cabe destacar algo que me llamo mucho la atención respecto el libro de texto: "El llibre de text és una eina de desprofessionalització", es decir, el libro de texto limita al maestro de forma que se lo da todo masticadito para que este no tenga que esforzarse demasiado. Pero, entonces para que nos pueden servir realizar tres años de carrera? No es verdad que somos nosotros los profesionales de la educación, porque no nos dejan o mejor dicho, porque no queremos serlo?
Si que creo, que cuando salgamos de aquí, igual no tenemos experiencia suficiente para prescindir de ellos totalmente, y resalto totalmente porque seguir el libro al pie de la letra, en mi opinión es una "burrada", y perdón por la expresión. Pero, los docentes en general, deben de darse cuenta de que seguir un determinado decreto que marca el Estado no quiere decir utilizar el libro, y menos al pie de la letra. 
Considero que es inhumano cargar a los niños con un montón de libros al día, teniendo un portátil en que pueden llevar muchas más cosas que no sea simplemente contenidos.
Por otra parte, Martínez J, otra cosa que me llamo la atención fue que el libro de texto discrimina aquello que es importante, de lo que carece de importancia. De esta forma, a los niños no les resultaría importante alguna cosa que le pueda decir su abuela, por ejemplo, teniendo en muchas ocasiones más importancia de la que pueda tener algún concepto dado en la escuela. En algunas ocasiones, he observado que lo único relevante para los discentes es aquello que va a examen o que destaca como importante el profesor; pero el currículum engloba también aspectos sociales. ¿Nos examinamos de ellos?
Substituir los libros de texto por otros medios menos rígidos como las nuevas tecnologías supone un cambio en la herramienta del docente que lleva consigo un cambio en la mentalidad del mismo. Como defendí en mi anterior entrada en el blog. El libro de texto es en muchas ocasiones un limitador, pero ante todo es un gran negocio editorial que influye directamente en política. Las nuevas tecnologías no deben servir para mostrar mediante ellas algo tan rígido como un libro de texto sino que es todo lo contrario; ya que, estas dan una libertad inmensa, que los libros de texto no dan.
Las nuevas tecnologías están cuestionando la manera en que se producen, distribuyen, comercializan y utilizan los libros de texto actualmente y el propio concepto de libro como objeto, ya que, ¿porque debemos limitarnos a dar los contenidos del libro de texto cuando puedes buscar aquello que quieras y cuando quieras desde el aula? 
Considero también, que estamos acostumbrados a recibir una formación pasiva, en que la información nos viene dada mediante un libro de texto, en que (es discutible) aparecen los contenidos más importantes. Pero, en la era de la Internet en la que nos encontramos, cuando los niños van a buscar información por medio del ordenador, se encuentran una gran cantidad de información que no saben como tratar.
Desde la escuela se debería de dar las herramientas necesarias para saber tratar la  gran cantidad de información, ya que, con ello, realizarian un aprendizaje que les serviría para el resto de sus vidas, y que creo, fundamental para esta era de la Internet. Internet ofrece recursos suficientes como para seguir aprendiendo cosas a lo largo de tu vida, pero por contra, no podemos decir lo mismo de los libros de texto. En España existen proyectos como Lliurex, entre otros, que han acelerado la implantación y el uso de ordenadores en las aulas y la formación del profesorado, pero, en mi opinión, todavía queda mucho por hacer.
Los ordenadores permiten realizar muchas más cosas que los libros. Los libros de texto están compuestos por texto e imágenes estáticas, por otra parte, la Internet ofrece una riqueza que el libro no ofrece, por ejemplo, es mucho mas significativo ver mapas a través de Google Maps que simplemente enseñando el mapa físico de España a traves de un mapa en papel colgado de la pizarra. En la Internet no únicamente pueden obtener información, sino que ofrece muchas más posibilidades como expresarse comunicarse producir información, compartirla, difundirla en múltiples lenguajes, formatos y medios, y todo ello, de forma fácil y por supuesto rápida. Para mostrar que esto es posible, pondre un ejemplo de un colegio de Huelva que tiene bastante al día esto de las nuevas tecnologías. Con ello no únicamente están aprendiendo muchas cosas interesantes, sino que se crea en ellos un sentido de la responsabilidad y de compromiso muy importantes.
Cada vez, existen más y más posibilidades en la red, esta en manos del docente utilizarlas y sacarles partido en el aula o continuar abriendo el libro por la página correspondiente cada día y no complicarse demasiado la existencia, aunque se la estés complicando a tu alumnado. En tu mano queda.

Enlaces de interés:

dimecres, 17 de novembre del 2010

Las Tics en el aula

Para esta práctica de Nuevas Tecnologías, J. Adell, nos pidió la creación de un spot en el que se motivara a los docentes a utilizar las TICs en el aula. Ante esta nueva propuesta la primera sensación que tuvimos fue de “desbordamiento” ante un proyecto así, ya que la inexperiencia nos impedía tener un punto de vista objetivo para poder comenzar.

Lo primero que hicimos fue reunirnos para poner todas las ideas que se nos ocurrieran sobre la mesa, lo hicimos a través de un brainstorming o lluvia de ideas. Surgieron varias ideas buenas pero algunas no podíamos llevarlas a cabo, ya que, teníamos que tener en cuenta varios factores como el tiempo (realizar el spot en 2 semanas), la duración del spot (30 segundos), el espacio en el que íbamos a grabar el vídeo, el atrezzo a utilizar y la poca experiencia con programas de edición de vídeo.

Teniendo en cuenta estos factores, decidimos utilizar la técnica Stop Motion, ya que nos permitiría trabajar más cómodamente y el resultado nos parecía bastante atractivo.

Una vez seleccionada la idea pasamos a elaborar el storyboard y con ello realizamos una lista de los materiales que íbamos a necesitar.

Comenzamos la ejecución con mucha ilusión y ganas, pero también tuvimos momentos de bajón ya que, en ocasiones, no conseguíamos obtener el resultado que deseábamos. Para la preparación y la ejecución de las fotos empleamos todo un día, ya que, para esta técnica, se necesita una gran cantidad de fotos y cada foto necesita su correcta preparación.

Para el atrezzo utilizamos materiales cotidianos como cartulinas, libros, cuadros, sábanas, mantas, toallas, calcetines, folios de colores, etc.

Una vez realizadas las fotos investigamos con diferentes programas para la edición del video como Windows Movie Maker o iStopMotion pero al final nos decidimos por el Final Cut Pro, ya que éste tiene múltiples prestaciones. El principal problema con el que nos hemos encontrado al ejecutar el vídeo ha sido el tiempo de renderización tanto de las imágenes como de la música que en ocasiones podía alargarse a varias horas para poder previsualizar el resultado.

Mientras íbamos editando el video nos pusimos a buscar la música adecuada, ésta búsqueda la hicimos en Jamendo, ya que es una comunidad creada alrededor de la música libre, donde los artistas pueden subir su música gratuitamente y su público descargarla de igual manera.

Una vez editado el vídeo teníamos que colgarlo en Youtube. Para ello, tuvimos que crear una cuenta, y así poder subir el spot a Internet para que todos lo pudieran visualizar. Este último paso nos ha resultado relativamente fácil, pero el único inconveniente que hemos encontrado ha sido la duración de subida por el peso del vídeo.

En conclusión, esta práctica nos ha resultado muy entretenida y divertida, ya que ha sido una experiencia nueva para nosotras que no dudaríamos en repetir. Con todo esto hemos aprendido a editar vídeos, poder compartirlos y sobretodo hemos aprendido que es un buen recurso para utilizarlo en el aula.



Y por fin, aquí esta nuestra creación, espero que os guste!




diumenge, 14 de novembre del 2010

Educació 2.0

A fi de que quede més clar que és això de l'escola 2.0 us he deixat una noticia que m'ha paregut prou interessant en la que es defèn que el canvi d'escola, no només va de la mà de les noves tecnologies, sinó que és inútil que es produïsca un canvi en les eines a utilitzar en l'aula sinó es produeix a la par un canvi en la metodologia utilitzada en l'escola. Aquesta metodologia utilitzada de forma majoritària actualment en les aules, fa referencia a seguir moltes vegades al peu de la lletra el que diu el llibre sense formar una visión crítica en els alumnes de la informació que és més o menys rellevant. L'escola 2.0 no fa referència a tractar el llibre de text a traves de les pissarres digitals, per exemple, sinó que va molt més enllà. Es tracta d'utilitzar una metodologia en els xiquets/etes puguen formar el seu propi coneixement i que ells siguen els que tracten la informació, seleccionant allò més important d'allò no tant important, saber gestionar-la, comprendre-la, interioritzar-la, comparir-la, etc... no simplemente imprimir quatre fulls del que són els animals herbívors de la Viquipèdia per exemple.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Cinc idees clau sobre la competència digital

A continuació vaig a exposar cinc idees que m'han quedat prou clares sobre el "Tractament de la informació i competència digital" en el currículum de Primària. Per a poder extraure aquestes idees deurem de pegar una ullada al Reial Decret 1513/2006, de 7 de Desembre pel que s'estableixen les ensenyances mínimes de l'Educació Primaria.

1. Les competències bàsiques en el currículum tenen un caràcter integrador i orientador dels sabers adquirits. Són aquelles competències que una persona deu de tenir per a aconseguir un desenvolupament òptim. Dintre d'aquestes competències esta l'anomenada “Tractament de la informació i competència digital”.
2. Aquesta competència consisteix en tenir certes habilitats per buscar, processar i comunicar la informació, i per a transformar-la en coneixement. Aquest proces inclou la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per a informar-se, aprendre i comunicar-se.
3. Disposar de la informació no sempre va acompanyat de la formació automàtica de coneixement. Transformar la informació en coneixement requereix destreses de raonament per a comprendre-la i integrar-la en els esquemes de coneixement. Deu ser capaç també de comunicar eixos coneixements i informació adquirida amb tecnologies de la informació i la comunicació.
4. El tractament de la informació i la competència digital impliquen ser una persona autònoma, eficaç, responsable, critica i reflexiva al seleccionar, tractar i utilitzar la informació i les seves fonts i les diferents eines tecnològiques, sempre respectant les normes de conducta que regula l'us de la informació i les seves fonts.
5. En el cicle superior de l'àrea de Coneixement del Medi únicament fa referencia al tractament de la informació i competència digital el nº15, en que nomena les TIC com a font de coneixement. En els continguts, el bloc 7 nomena que s'ha d'aprendre els avantatges i riscos de les noves tecnologies i productes. En els criteris d'avaluació nomena que es pot utilizar un suport de paper o digital per a presentar un informe i que s'ha de recollir informació de diferents fonts (directes, llibres o Internet).

Un dia en la meva vida

I un altre repte ens espera...el món Flickr!!
Per a l'elaboració d'aquest àlbum de fotos que es presenta a continuació, he tingut que documentar-me sobre un altre món per a mi desconegut, es tracta d'un lloc web anomenat Flickr, que et permet organitzar fotografies digitals que funciona com una xarxa social. El sistema de Flickr permet fer cerques d'imatges per etiquetes, per data i també pel tipus de llicència Creative Commons.
Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. Aquesta organització ofereix diferents llicencies que engloben des del sistema tradicional de drets de autor fins al domini públic.
Una de les característiques més interessants d'aquests programa és que permet als usuaris registrats mitjançant Creative Commons seleccionar el tipus de llicencia que vols donar-li a cadascuna de les teves creacions. L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzen i/o modifiquen la seva obra sota unes condicions.
Ja amb unes quantes idees clares, vaig traure la càmera de fotos per poder anar construint la meva història particular basant-me en un dia qualsevol de la meva vida, però amb la càmera darrera meva tot el dia. D'aquesta forma podria representar amb unes quantes fotos un dia quotidià en la meva vida. He escollit un dia com divendres per fer les fotos i per tant, per presentar-les en Flickr perquè em donava més joc a l'hora de fer les fotos, ja que divendres isc de classe a les 18:00 hores i no volia basar-me simplement en les classes.
Utilitzar Flickr no és tant difícil com pensava, una vegada t'has registrat sols cal pujar les fotos i fàcilment pots elaborar el teu àlbum, posar comentaris, compartir les fotos, etc. I ací esta el resultat!


La veritat és que ha sigut prou fàcil crear "la meva vida amb imatges", tots els passos es mostren clarament de forma detallada i clara. Personalment crec que és un programa de gran utilitat i no és gens difícil d'utilitzar. Una característica molt important que te aquest programa és la llicencia de Creative Commons amb la que pots elegir el grau de drets d'autor que tens sobre la teva imatge. Personalment, també considere que aquesta eina és molt interessant des del punt de vista educatiu, ja que pot contribuir a ser un recurs diferent per als xiquets, fent-la emprar per a contar contes o fins i tot fer-los, difondre el conte a la resta del món, despertar la creativitat als xiquets, etc...
El que m'ha resultat més complicat ha sigut a l'hora de penjar la meva creació amb Flickr al blog, però bé, així és com s'aprén! De totes formes si no us aclariu massa ací teniu una explicació de tot el procès...

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Reflexió personal

Cal dir en primer lloc, que jo també sóc una usuària de Internet a nivell de facebook, com s'ha comentat en altres blogs. No tenia ni una idea pròxima de totes les oportunitats que pot oferir-me Internet, ja que abans l'utilitzava a nivell acadèmic per a buscar informació de treballs i poca cosa més, però és molt enriquidor adonar-te de que pots exposar els teus problemes a la resta del món i hi ha gent que t'ajuda, que et compren i sobretot que aprens d'ells. Considere una idea molt interessant personalment el poder compartir les teves creacions, els teus propis treballs, a la resta del món i que també hi haga gent que ho faça. Sincerament m'estic quedant molt impressionada, i a l'hora estic molt il·lusionada per aprendre més i més coses, recursos, blogs, programes d'utilitat, etc.
En aquesta ocasió el nostre professor, ens ha tornat a “reptar” amb un altra tasca; ja que, per a mi, cadascuna d'elles és un repte si es té en compte el nivell que tenia amb les noves tecnologies abans de començar aquesta assignatura.
Considere que és magnific que un mestre puga ensenyar als seus alumnes a emprar tota aquesta mena de recursos tecnològics, ja que considere que amb això no simplement estan ampliant els seus coneixement acadèmics i tecnològics, sinó que també està creant en ells una actitud de responsabilitat i compromís importantíssim per a poder formar la seva personalitat òptimament. Aquí teniu un exemple del que estic parlant.

dimecres, 6 d’octubre del 2010

Primers contactes amb "blogger"

Desconeixia que Justin Hall va ser un dels primers bloguers, ho va fer des de 1994 mentre estudiava en la Universitat de Swarthmore.
La utilització dels blogs va tenir un començament lent, eren pocs els que coneixien l'eina. L'us dels blogs es va difondre durant 1999 i els següents anys. En 2002, el blogging es va convertir en tal fenomen, que van començar a aparéixer els primers manuals, centrant-se principalment en la tècnica.
Com a curiositat me quedo amb la dada de que el dia 31 d'Agost es celebra el “Dia Internacional del Blog”. La idea va nàixer de un bloguer israeli anomenat Nir Ofir, que va proposar que en esta data, els bloguers tenien que enviar cinc invitacions de cinc blogs de diferent temàtica a cinc contactes diferents per a difondre blogs que segurament altres persones desconeixien i els podria resultar interessant.
Hui en dia, el blogging s'ha convertit en una pràctica usual per la gent de tot el mon, arribant fins al punt que cantants i actors famosos tenen blog, aixi com també algunes empreses internacionals.
Desprès d'haver creat el meu blog no tenia mol clara la forma d'accedir a ell, ja que entrava directament des de l'enllaç al meu blog, però he descobert que si posava el meu correu i la meva contrasenya on posava accedir podia fer modificacions en el meu blog. S'obri una pantalla on posa panell, per tal de modificar alguns aspectes del blog com pot ser el disseny, afegir alguns missatges, etc. La veritat és que no tenia contacte amb aquest tipus de programes però m'he adonat que son molt interessants des del punt de vista d'oci però també des del punt de vista didàctic, ja que hi ha molt recursos i opinions que resulten molt interessants. Els blogs son una eina molt poderosa per tal de conéixer les aficions, els gustos i perquè no el treball que realitza la gent. Potser entres a un blog al que no conegues al bloguer o tal vegada si però el que esta clar és que podràs fer-te una idea aproximada de quins son els seus gustos, les seves aficions, etc. I tal vegada puga compartir experiències personals interessants o inclòs treball didàctic que podria ser interessant des del punt de vista docent per exemple.
Donant-li una ullada a blogs d'altra gent m'he adonat de les grans possibilitats d'aquest recurs i he pres nota d'alguns recursos didàctics que em podrien servir en la meva futura pràctica docent; com també d'alguns aspectes referents al disseny dels blogs visitats.
Poc a poc aniré aprenent més i més coses sobre els blogs...